Patrimoni arquitectònic

 

El patrimoni de Besalú es basa, en un percentatge altíssim, en els monuments que configuren la Vila Medieval. Es fa difícil trobar una vila amb tant patrimoni per metre quadrat. Els edificis que configuren el nostre patrimoni van des dels temples religiosos, fins edificis civils de gran interès. Evidentment , és destacable el patrimoni que ens ha restat de la comunitat jueva que visqué a Besalú des del segle IX fins el 1436. Besalú és un dels conjunts medievals més ben conservats de Catalunya. La seva situació geogràfica va afavorir que s’hi instal·lés poblament ja en temps reculats i que hagi estat un lloc de trobada de diverses cultures, que han enriquit el patrimoni monumental de la vila. Podeu fer un recorregut ordenat per la vila mentre passegeu pels carrers i places, que mantenen un fort sabor medieval, conèixer i visitar els edificis romànics tot llegint la senyalització informativa específica de patrimoni.

La ciutat comtal de Besalú tingué un esplendor que ha quedat marcat en els seus carrers i monuments de tal manera que el configuren com un dels conjunts medievals més interessants i ben conservats de Catalunya. Sens dubte, la situació geogràfica de Besalú va afavorir l’assentament humà ja amb anterioritat al període medieval i l’ha fet centre de nombrosos treballs arqueològics que al llarg del temps han anat donant consistència i valor a un poble que troba un “aiguabarreig” de cultures en els seus orígens.

És innegable però la consistència i rotunditat que mostra el llegat medieval. La seva història es detalla observant la singularitat dels seus edificis i passejant pels seus carrers impregnats d’història que fan que el visitant gaudeixi dels petits racons i detalls on encara avui les pedres parlen. La nostra població va començar a tenir importància com a capital de Comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós, condició que va perdre en morir Bernat III -gendre de Ramon Berenguer III- per manca de descendència.
L’origen de la ciutat fou el castell, que ja trobem documentat al segle X , situat al cim d’un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria. Els edificis que anem trobant representen un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana.

Al 1966 el poble va ser declarat “Conjunt Historicoartístic Nacional” pel seu gran valor arquitectònic. La indústria tèxtil, metal·lúrgica i guixera han estat sectors econòmics molt importants a Besalú, però la conservació de la vila fa que el sector turístic s’enriqueixi notablement.  Comptem amb una extensió de 4,81 Km ², amb aproximadament 2.500 habitants i estem situats a 150 m. sobre el nivell del mar.

 

COL·LEGIATA DE SANTA MARIA

Col·legiata de Santa Maria a BesalúCapitel de la col·legiata de Santa Maria a Besalú

La primitiva capella de Santa Maria del Castell era una obra modesta, només destinada al servei religiós de palau. Surt documentada una reforma el 1055, cosa que fa pensar en una església romànica d’unes dimensions ja consolidades. Quan a partir de 1137 passà a ser la seu d’una comunitat agustiniana, va haver de patir unes transformacions indispensables per adaptar les construccions del recinte als usos dels nous espais, i fou necessari edificar una església conforme als requeriments de la nova comunitat. Les excavacions recents han posat al descobert els absis de l’antiga capella comtal dins l’actual capçalera de Santa Maria.

El que s’observa des d’aquí són les restes del que va ser un dels temples més importants de l’època. Al segle XVIII va caure la volta central. El gran campanar situat al nord cau el 1938 durant la guerra civil i amb la pedra es va refer l’església de Sant Vicenç i el pont romànic.

 

CASA CORNELLÀ

Casa Cornellà de Besalú

 

Considerada com un dels exponents de l’arquitectura civil romànica més ben conservats de tot Catalunya, data de finals del segle XII i mostra l’estructura característica d’una casa noble d’època medieval. La casa consta d’una planta baixa on es troben els estables i les dependències del servei, d’una primera planta amb una galeria d’arcs de mig punt, que va ser en un inici la vivenda dels Cornellà, mentre que a l’última planta s’hi troba el badiu. Com a tret distintiu del conjunt destaca l’estructura, organitzada en torn a un pati que permet il·luminar totes les estances. Després d’acollir la residència dels Cornellà, l’edifici va passar a mans de la família Llaudes, i actualment és propietat de la família Solà-Morales.


 

 

CÚRIA REIAL

Sala Gòtica de la Cúria Reial de Besalúsala1

Edifici noble datat entre els segles XIII i XIV que, després de ser habitat per diferents famílies cristianes i una jueva (Astruc David, 1300-1362), va passar a mans de la família de Bernat Cavaller, procurador del rei.

A la part superior de l’edifici, dividit en tres plantes, s’hi troba la sala gòtica, que conserva un enteixinat de fusta del segle XIV i uns arcs ogivals magnífics. A la planta baixa hi ha instal·lat el centre d’interpretació Espai Besalú.

 

MONESTIR DE SANT PERE

 Monestir de Sant Pere de Besalú

Del monestir benedictí original només se n’ha conservat l’església. Aquest temple, que destaca per la seva grandiositat, va ser fundat l’any 977 pel comte Bisbe Miró i consagrat el 1003 pel comte més important de la història local: Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro.

La comunitat benedictina estava formada inicialment per dotze monjos. A partir del 1111, any en què es va extingir el comtat, l’abat esdevingué la primera autoritat de la població, i durant els segles XII i XIII el monestir gaudí d’una gran influència política.

L’església de Sant Pere té la peculiaritat que presenta un deambulatori o passadís reservat als pelegrins en el qual es veneraven les relíquies de Sant Prim i sant Felicià; durant l’edat mitjana, de fet, el pelegrinatge a la vila fou molt important, com acredita també l’existència a la localitat de l’antic hospital de Sant Julià, destinat a allotjar els pelegrins. Les vuit columnes que separen el deambulatori de l’altar major destaquen per la decoració escultòrica dels capitells, composta d’escenes bíbliques, motius vegetals i animals mitològics. Dins la mateixa església es troben també les tombes dels abats més notables del monestir, així com una fossa comuna en la qual descansen les despulles dels monjos.

La façana de Sant Pere té un finestral molt singular en el qual s’aprecien les figures de dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’Església enfront del mal i el paganisme, representats amb un simi i un home.

 

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ

Església de Sant Vicenç

L’actual parròquia del poble, documentada ja des de l’any 977, en època del Comte Bisbe Miró, és una església romànica amb alguns elements de transició al gòtic, com demostren la rosassa i el finestral. En el seu interior es troba la tomba gòtica de Pere de Rovira, que el 1413 va traslladar les relíquies de San Vicenç fins a Besalú. Una capella lateral gòtica custodia la Vera Creu, cedida per Francesc Cambó el 1923; aquesta peça va substituir la primera, portada de Roma per Bernat Tallaferro el 1017 i robada el 1899.

 


 

LA SINAGOGA i EL MICVÉ DE BESALÚ

Micvé de BesalúSinagoga de Besalú

El Micvé i bany jueu va ser descobert l’any 1964 per la part superior i de manera inesperada. És el primer edifici d’aquestes característiques trobatsa Espanya i el tercer a Europa.

És una sala subterrània d’estil romànic i està construït amb pedra tallada. Té una finestra espitllera a l’est, volta de canó i una piscina que s’omplia de forma natural amb aigua d’una font ja desapareguda. La seva funció era la purificació de l’ànima mitjançant la immersió total del cos. La dona jueva es purificava quan es casava , quan havia de tenir un fill, després del part i un cop el mes després de la menstruació. L’home religiós es solia purificar cada divendres, abans de la posta de sol, és a dir, abans d’entrar en el Sàbat.

Aquest edifici es troba en el lloc on hi havia l’antiga plaça dels jueus i en l’emplaçament que va ocupar la Sinagoga, documentada l’any 1264 .

Actualment s’hi observa una part de la sala d’oració i el pati de la sinagoga, lloc on els jueus decidien gran part de les coses que afectaven a la comunitat. A Besalú van viure unes 20 famílies jueves durant el període medieval fins l’any 1436 en què marxen definitivament.

 

PONT ROMÀNIC

Pont Romànic de Besalú

Es troba ja documentat que al segle XI Besalú tenia un pont romànic, que probablement no coincideix amb la forma del pont que veiem actualment segons els historiadors de la UdG, durant el període de Guillem el Gras comte de Besalú ( 1030-1050).

El que succeeix és que en una riuada de 1315 el pont va quedar destruït ‶dirutus i destructus”, i que fou reconstruït gràcies a l’impost que establí Jaume II sota l’avís dels prohoms besaluencs. Al llarg del temps, s’ha reconstruït diverses vegades.

Està format per set arcades de característica forma angular a causa de l’assentament dels pilars sobre les pedres del riu, mesura 105m de llarg i, amb la torre inclosa, uns 30m d’alt. A l’època medieval, a la torre fortificada s’hi va instal·lar el pagus comtal. Es precisava pagar 1 diner per passar a cavall, 1 òbol per persona a peu, i la mateixa quantitat per bèstia carregada.

L’any 1881 ja no existia ni torre de defensa ni portal d’entrada. Es creu que fou pel pas de maquinària tèxtil ja que el pont formava part de l’entrellat de comunicació principal i que la torre estava ja en un estat molt precari de conservació. Va ser dinamitat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment als anys 50-60 per l’arquitecte Pons Sorolla sota els auspicis de la Direcció General d’Arquitectura. Actualment és símbol de la localitat i el punt més adequat per accedir al seu casc antic.

SANT JULIÀ

Sant Julià de Besalú

L’església- hospital és del segle XII .Fou fundat pels comtes de Besalú i construït per atendre les persones que venien en pelegrinatge, però els monjos del cenobi de Sant Pere en posseïen la jurisdicció exclusiva. Encara que el càrrec d’hospitaler no surt documentat fins el segle XIV els benedictins atenien als caminants i els pobres que passaven per la vila ja que aquesta activitat és part intrínseca de la regla de Sant Benet.

La façana de Sant Julià és una de les més boniques que es conserven en aquesta zona. Té sis arquivoltes o arcs en gradació successius. Quatre capitells, tres dels quals representen figures animals i un quart corinti amb fulles d’acant .De la llegenda de la creació del capitell corinti neix el mite de la planta que brota del cadàver d’un déu o d’un heroi a través del qual es veia un senyal d’immortalitat. Els capitells florals en el romànic tenen amb molta freqüència el valor d’un signe, en relació, sobretot , amb la simbologia dels números: número de fulles, de pètals, de les flors o en la relació a les formes. Tres dels capitells mostren el mateix motiu animals units en la part superior i la màscara en mig.

El perfil arquitectònic de Sant Julià la fa molt semblant a l’església de Santa Maria de Porqueres. A principis del segle XX l’edifici fou utilitzat novament com a hospital i actualment acull un centre sociocultural.

 

EL GANGANELL

Inicialment les aigües del Ganganell separaven el nucli medieval de Besalú del monestir benedictí de Sant Pere, situat als afores de la població. Amb l’ampliació del traçat defensiu del segle XI dC, el torrent va esdevenir el límit occidental del perímetre murat, a la vegada que actuava com a fossat defensiu natural. Pocs segles després però, el Ganganell s’havia convertit en un impediment pel creixement urbà, fet que va obligar a plantejar un ambiciós projecte que contemplava la seva canalització i cobriment. Les obres van iniciar-se, almenys en el tram més pròxim a la desembocadura, ja a finals del segle XIII o inicis del XIV, si bé possiblement tardaren dècades o segles en acabar-se, com demostra la diversitat d’estils constructius existents.

Actualment el Ganganell és un valor patrimonial únic de Besalú que queda amagat al visitant. Tanmateix, gràcies a les noves tecnologies, s’ha pogut reconstruir en 3D per tal que tothom pugui gaudir de la seva riquesa arquitectònica.