Història de Besalú

Sinagoga de Besalú - foto de FerranNogués
Sinagoga de Besalú

Besalú medieval: Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, al final del segle VIII, una dependència del comtat de Girona. El seu territori no adquirí plena autonomia fins que es produí la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pelós al final del segle IX i es convertí en un comtat independent i separat de la influència gironina.

Pels volts del l’any 1.000, a les acaballes del domini carolingi, el de Besalú era, sense cap dubte, un dels comtats catalans més importants. No era dels més amplis però tenia un territori heterogeni, que anava des de les valls de Camprodon fins a les contrades de Banyoles i Figueres. A vegades pot sorprendre tant pel que fa als seus límits com ala seva configuració: Inclou la conca alta del riu Ter, el límit sud-est s’aproxima extremament a la ciutat de Girona, el costat est parteix de sud a nord la plana de l’Empordà.

Al llarg de la seva història el Vallespir i Fenollet també en van formar part. Una clau per entendre el Besalú medieval és valorar de forma adequada el pes que tenia la població de Besalú com a lloc central d’un ampli territori que feia de nexe entre les terres planes properes al litoral, agrícoles i comercials, i les terres altes on predominava la ramaderia.

El portal de la Força
El portal de la Força

El mercat de la Vila de Besalú ja surt documentat l’any 1027, amb el pas dels anys el seu pes econòmic esdevingué molt important. Al segle XIV era encara el primer centre comercial de la Garrotxa, al qual acudien pagesos, artesans, comerciants i negociants de tota la zona.

L’aplegament de moltes persones que hi anaven a vendre i, el fet de què una part dels ingressos obtinguts els destinessin a comprar productes manufacturats a la mateixa vila feien prosperar tot tipus de comerços: drapaires, merceries, sabaters, teixidors i fusters entre altres oficis.

Els comtes independents: Miró I el jove, va ser el primer comte independent de Besalú ja que fins el 920 el comtat anava unit a Girona. A partir d’aquest moment el destí del comtat anirà més unit als comtats pirinencs. El seguiren en la dinastia comtal besaluenca Guifré II (que fou assassinat), Sunifred, Miró Bonfill (bisbe fundador de tres esglésies a Besalú), Oliba Cabreta (que expandí el territori a terres més enllà del Pirineus), Bernat I Tallaferro ( que consolidà el territori comtal heretat de Cabreta i augmentà el poder religiós: portador de la Vera Creu i promotor del Bisbat de Besalú l’any 1017), Guillem I el Gras, Guillem II el Tro, Bernat II i Bernat III (amb el que, per contracte matrimonial, Besalú passà a formar part de la Casa de Barcelona i començà la Vegueria).

El segle XII fou un bon moment per l’Abat del Monestir de Sant Pere ja que fou el màxim representant del poder administratiu i religiós de Besalú fins l’arribada del Veguer.

Plaça Major de Besalú
Plaça Major de Besalú

La vila comtal: L’origen de la ciutat fou el castell de Besalú que ja trobem documentat al segle X, bastit dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l’alta edat mitjana.

El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l’edat mitjana amb l’existència d’importants edificis: el pont, el micvé o banys jueus, l’església del Monestir de Sant Pere, Sant Julià (antic hospital de peregrins), la Casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el passat medieval.

La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.