LA SINAGOGA DE BESALÚ

La intervenció arqueològica recent ha tingut com a objectiu principal exhumar les possibles restes de la sinagoga i poder analitzar l’estructura d’aquell edifici, la distribució interna i les fases històriques que l’han marcat. Un altre objectiu era evidenciar la relació existent entre la sinagoga i el Miqvé. La intervenció es va portar a terme en un sector concret, el més proper al Miqvé i que sembla preservat de les diferents obres realitzades al llarg dels anys en aquesta plaça. La documentació antiga ubicava en aquest sector l’edifici de la Sinagoga i les excavacions realitzades als anys 1964, 1965 i el 1977 havien posat al descobert el Miqvé i un mur situat al nord est de la plaça. Semblava doncs idoni el seguiment de la línia a de la façana de l’última casa construïda al carrer de la baixada del miqvé. L’any 1264, exactament el dia 4 d’octubre, Jaume I el Conqueridor atorga un Privilegi a la comunitats jueva de Besalú per poder construir la Sinagoga o “schola judeorum”. La Sinagoga era l’edifici públic més important de la juderia, centre de la vida de l’aljama, on es feia oració, es llegia i explicava la Torah i altres textos bíblics. A la Sinagoga es guardava el rotlle de la Torah. Les dimensions de l’edifici, que podia tenir adjacents els banys o Miqvé, no podia excedir de la mida fixada pels papes ens els primers segles del cristianisme. En els documents trobats es relaciona constantment la sinagoga de Besalú amb la plaça dels jueus ja que se la situa en algun indret de la mateixa o molt propera a la plaça.

Excavacions realitzades a la Plaça dels Jueus de Besalú: La Sinagoga.

Mª José Lloveras Chavero. Directora de les excavacions de la Plaça dels Jueus de Besalú.

Poc es podíem pensar els arqueòlegs que el desembre del 2002 quan es van iniciar els treballs arqueològics en l’espai situat a la banda de llevant de la Plaça dels jueus en sorgís un edifici del que en breu podem gaudir les restes totalment adequades a les visites.  De les excavacions arqueològiques realitzades entre el desembre del 2002 i el març del 2005 se’n desprèn la interpretació de la complexitat estructural de la sinagoga. 

Dels espais que conformen la sinagoga  ens queden restes clarament identificables a nivell arqueològic i allà on l’arqueologia no ens pot aportar més dades, a Besalú, tenim la sort de poder complementar-ho amb els documents notarials de l’època conservats a l’Arxiu Comarcal d’Olot.

Aquest edifici l’hem d’entendre com un conjunt d’estances amb finalitat especifiques. La sala d’oració, amb la galeria de les dones en un nivell superior i separada de l’espai  dels homes, on la comunitat es reunia no només per motius religiosos sinó també per solucionar afers relacionats amb la aljama ( ja fos la recollida d’algun impost, ja fos una denúncia entre membres de la comunitat,...).  El pati on es realitzaven les diverses festivitats i els casaments. La escola on s’impartien classes tant a mainada (nens i nenes) com a joves “adolescents” i el micvé on es realitzaven els banys de purificació tant de persones ( homes i dones) com d’objectes ( com era la purificació per immersió de tota la vaixella de vidre i metall utilitzada en la pasqua jueva). 

De les seves anades i vingudes dels arqueòlegs en els darrers quatre anys en resulta el treball d’investigació sobre la sinagoga situada a la plaça dels jueus.

L’estudi en profunditat dels diversos elements que composen l’edifici junt amb la aportació documental existent ens proporciona tot un seguit d’elements que ens ajuden lentament i mitjançant un procés d’investigació complex a la interpretació gairebé total de l’estructuració d’aquest edifici únic a Catalunya i a l’Estat Espanyol.

EL MIQVÉ

Va ser descobert l'any 1964 pel Sr. Esteve Arboix, propietari del terreny superior a la sala. Coincideix que l'edifici es troba en el lloc on estava documentada la sinagoga . La troballa de l'edifici es va fer per la part superior i de manera inesperada. En acabar els treballs de desenterrament es va proposar l'ajut del Rabí Chilli de París que va venir acompanyat del Rabí de Perpinyà, per tal de que fessin la seva valoració. Ells van ser qui van confirmar que la descoberta era un Miqvé degut a les seves mesures de capacitat d'aigua ( 40 saha). Es el primer edifici d'aquestes característiques descoberta Espanya i el tercer trobat fins al moment a Europa. La paraula Miqvé significa Banys jueus de Purificació.

BIBLIOGRAFIA

Natzaret Gallego Aguilera (Universitat de Girona)

Món jueu a Besalú

·        Besalú, vida i organització d’una juderia, J.Alanyà i Roig. Besalú, 1996.

·        “La Miqwah de Besalú”, Amics de Besalú. III Assemblea d’Estudis sobre el seu Comtat, J.Fernández Corominas. Besalú, 1980, pp.153-156.

·        Notas sobre los judíos de Besalú, M.Grau Montserrat. Olot, 1962.

·        La judería de Besalú (Gerona): siglos XIII al XV, M.Grau Montserrat. Barcelona, 1977.

·        Familiars judías de Besalú (s.XIII-XV), II, M.Grau Montserrat. Barcelona, 1981.

·        Arrels i llabors, J.López Carrera. Besalú, 2003.

·        Una lápida hebraica  sepulcral en Besalú, J.M.Millàs i Vallicrosa. Madrid, 1954.

·         Descubrimiento de una Miqwah en la población de Besalú, J.M.Millàs i Vallicrosa. Madrid, 1965.

·        “Un importante monumento hebraico descubierto en Besalú, Gerona”, Actas del V Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos Jaca – Pamplona, M.Oliva Prat. 1966, pp.134-142.

·        “Els Iudei Campi rotondi o la història d’una petita comunitat jueva als Pirineus”, Amics de Besalú. IX Assemblea d’Estudis sobre el seu Comtat, I, S.Planas i Marcé. Olot, 2003, pp.151-152.

·        Retalls de la vida dels jueus: Barcelona 1301 – Besalú 1325, J.Riera i Sans. Barcelona, 2000.